Maria Bellmunt Borràs

Literatura catalana. societat i cultura

Públic

Aquesta activitat s’estructurarà en tres apartats. Inicialment es farà un petit resum de la història. A continuació s’analitzarà l’estructura del temps i de l’espai i es finalitzarà amb la mirada de la figura del flâneur i la seva relació amb la seva protagonista.

El carrer de les Camèlies és una novel·la constituïda per la narració de vida de la seva protagonista en una trajectòria marcada per la pèrdua de la innocència. “Es mostra el dolor, la por i la crueltat inherent a la vida humana. Mostra el buit existencial que enclouen el buit metafísic, que és el buit de no-res que hi ha darrera de totes les sensacions, passions i sentiments” (Campillo, 2021, p.579). És la història d’una nena trobada al peu d’un reixat. L’abandó d’un nadó està relacionat explícitament amb la història bíblica de Moisès. La nena busca el pare i es fuga amb un noi. Porta una vida amistançada a les barraques; Es prostitueix a la Rambla, i va pujant després en l’ofici “d’acompanyant”, amb amics particulars que li posen un pis. Aconsegueix una torre pròpia en un barri alt de la ciutat, des d’on fa diners especulant amb pisos, per finalment tornar a entrar al Liceu, on s’havia colat quan era una nena per veure la funció de “l’home geperut que al final passava amb la seva filla morta dins d’un sac” (Campillo, 2021, p.579).

El pas del temps en la novel·la, així com els diferents espais, concrets, històrics i coneguts són fonamentals en la redacció d’El carrer de les Camèlies. És una novel·la escrita a Ginebra, durant l’exili. Rodoreda l’escriu des de la memòria retrospectiva de la realitat. És molt precisa i detallada en algunes descripcions (carrers, cases, interiors, aparadors i botigues, objectes, topònims, formes expressives d’ús popular) i “l’adequació dels personatges a un ambient, a unes formes de vida recognoscibles, a una geografia urbana concreta i a uns esdeveniments històrics decisius” (Campillo, 2021, p.585). Cecília Ce deambula per la ciutat com una “morta viva”, seguint els colors, les pudors dels carrers i les coses devastades. Reflexa una ciutat moribunda, de misèria, on hi ha morts per la guerra, gent a la presó, malalts, baralles, accidents mortals, parts o avortaments, inclús els nadons s’alleten de pus (cap. XI). El carrer de les camèlies és la història de les prostitutes que malviuen com poden, dels canalles i de les alcavotes.

Campillo (2021) veu una relació clara entre la protagonista i la narració bíblica de la caiguda de Jerusalem. En aquesta narració la ruïna de la ciutat es personifica en la figura d’una dona anomenada “la Gran Prostituta”, una dona vestida amb porpra i grana, guarnida d’or amb pedres precioses.  Es troben molts elements associats a la protagonista del carrer de les Camèlies. Cecília vestida amb el vestit vermell, les joies regalades pels diferents homes, com la diadema que representa la seva ascensió en l’escala social quan visita el Liceu. Aquesta escalada social és recurrent. Està simbolitzada en la pujada a la muntanya del Tibidabo, on hi ha un temple expiatori. La primera ascensió al Tibidabo ho fa amb l’Eusebi. La nit que dormen tots dos a la muntanya simbolitza un fragment apocalíptic, “la caiguda d’estrelles, el dia de la ira i enllaça amb les set bales de vidre i el passador amb estrelles de brillants que li regala l’Eusebi, un símbol del pas de la infantesa a l’edat adulta” (Campillo, 2021, p.591). La tercera ascensió, al capítol XXIII,  Cecília vestida de negre, s’enfila amb el fondista la Nit de Sant Joan. Serà el seu amic Esteve qui finalment salvarà a Cecília regalant-li la torre. Campillo relaciona aquest torre amb la nova ciutat de Jerusalem, una torre amb “set plàtans a la banda de l’entrada”. En aquesta casa Cecília es refugia voltada d’àngels que simbolitzen els protectors del Gènesi. En la visita al Liceu amb el vestit vermell Campillo hi relaciona l’escena apocalíptica que es correspon amb l’obertura del setè segell i els set tocs de trompeta “es va fer un gran silenci i tot d’una, com si vinguessin d’un altre món, es van sentir unes trompetes molt tristes” (Rodoreda, 2008, p.485). La sortida sobtada de la protagonista implica la renúncia al món que tant havia desitjat. Demana al seu xofer, en Miquel, que la deixi a la Rambla. L’última passejada porta Cecília a casa del vigilant que la va trobar i la va rescatar al inici de la seva història. Allà el vell li confessarà l’origen de la seva identitat, del seu nom, en record a una nena que sempre estava malalta i es va morir. Aquest final té un caràcter d’epifania (Campillo, 2021).

La malaltia, la misèria i la pobresa són constants en la ciutat que descriu la protagonista. Es mostra en la novel·la com la vida urbana “soscavava l’autoritat patriarcal, els joves, els homes sols i les dones acudien en massa a les ciutats per buscar una feina més remunerada” (Wilson, 1995, p.59). Aquesta emancipació dels llaços de control social patriarcal era una amenaça que els duia a caure en la temptació i el pecat. La prostitució era considerada el “gran mal social”, es convertia en una metàfora del caos i del desordre, de l’enrunament de les jerarquies socials naturals i les institucions. La presència als carrers de dones públiques sense vigilància, era una amenaça per al poder masculí i la seva flaquesa (Wilson, 1995). La figura de flâneur que descriu Wilson és una persona que s’entreté, un badoc que perd el temps en els carrers de les ciutats. Si bé és cert que com diu Wilson, algunes dones escriptores com George Sand podien ser considerades flâneuses i en el Carrer de les Camèlies podem trobar certa similitud entre Cecilia i la figura del flâneur, en el sentit que viu de renda, alliberada de les càrregues familiars i que recorre els carrers de la ciutat de Barcelona, té el goig de mirar les botigues, els grans magatzems, passejar, la figura del flâneur no s’ajusta del tot a la descripció de Cecília. Més aviat Cecília representa la figura de les grisettes que vivien en parella de fet amb els seus amants i que més tard van ser desplaçades per les Lorette, que tenien relacions sexuals a canvi de diners i algunes d’elles, com Cecilia, van aconseguir ascendir en les capes socials (Wilson, 1995). El flâneur és un gentilhome que cerca plaer i que representa el domini masculí dels homes sobre les dones. Es passeja per tots els espais de la ciutat, que li pertanyen, són de domini públic masculí. En canvi, les dones no tenien aquest accés lliure per els espais de la ciutat.  Estaven relegades als espais privats que també eren de domini masculí. Moltes minyones estaven en situació de perill, envoltades de burgesos amb intencions gens nobles. Moltes dones vivien insegures, com la Cecília quan viu a la barraca, amb por constant.  La ciutat moderna creà una desconnexió entre camp i ciutat, “una pèrdua de les arrels, una unitat tancada que provocà la crisi de la civilització” (Bou, 2013, p.24). Tot i aquesta desconnexió, les ciutats eren espais més segurs que les zones rurals. La gran majoria de dones que vivien en una gran pobresa van tenir l’oportunitat de convertir-se en obreres assalariades i això els donava una mica de llibertat (Wilson, 1995).

En conclusió, Cecília representa l’heroïna que neix pobra i orfe. Gràcies a la prostitució s’emancipa i ascendeix dins l’escala social. Aconsegueix d’un mal, la subordinació masculina temporal, emancipar-se de la seva pobresa i la seva misèria. La vida de la protagonista no és massa diferent de la vida de la dona actual. La protagonista sobreviu en un espai desorientador, laberíntic de la ciutat que es transforma degut als canvis produïts pel progrés capitalista, una ciutat on els espais estan configurats exclusivament per la presència masculina i on la violència cap a les dones, l’assetjament sexual, la manca de seguretat que pateixen els personatges femenins és constant. La història ens recorda fets actuals, la por que senten les dones quan els cal desplaçar-se soles pels laberints dels carrers foscos de la ciutat, malauradament, a dia d’avui, les ciutats no han millorat gaire, com diu Wilson, “no hem solucionat aquests problemes, ja que no han desaparegut” (p.79).

Referències bibliogràfiques

Bou, E. (2013). Llegir la ciutat. En: Bou, E. La invenció de l’espai: Ciutat i viatge. Publicacions de la Universitat de València. p.1-30.

Campillo, M. (2021). Mercè Rodoreda en (Castellanos i Marrugat) Història de la Literatura Catalana. Volum VII (p.567-594). Editorial Barcino

Rodoreda, M. (2008). El carrer de les camèlies. En Narrativa Completa.Volum I. Edicions 62. p.331-505.

Wilson, E. (1995). The invisible Flâner. En Watson, S. i Gibson, K. Postmodern cities and spaces. Cambridge, Mass. p.59-79